150 aniversari del tren a Granollers



Quan l'Ajuntament de Granollers va contactar amb l'Anselm Sanz i amb mi per tal de col•laborar a l'organització dels actes commemoratius del 150è Aniversari de l'arribada del tren a la nostra ciutat, la experiència vam pensar immediatament que era força engrescadora.

De seguida vàrem veure que podríem cobrir àmbits des de l'Ajuntament que les entitats especialitzades no estan, avui dia, en condicions de fer-ne front.

Així doncs, ens vam posar a treballar en diferents escenaris, dins la Comissió Organitzadora que l'Ajuntament havia format per tal de celebrar l'esdeveniment.

El que trobareu a continuació és la concreció d'un d'ells: Durant els darrers mesos, hem coordinat la feina d'un grup de professors de l'Escola Municipal de Treball que han fet un esforç dur, però sensible, per tal de poder presentar una proposta a les escoles que sigui útil per a la feina diària a la classe.

Amb "l'excusa" de l'aniversari de l'arribada del tren a Granollers, aquest grup ha preparat una unitat didàctica que permet analitzar el ferrocarril des de l'àmbit local al mundial, mitjançant la història, l'impacte social, els mites i, naturalment, la tecnologia que ho permet.

És un treball de tipus transversal en el qual han treballat professors de Departaments de caire humanístic i social i també dels tècnics, aconseguint una síntesi que es pot aplicar molt bé des de els darrers cursos de la ESO fins a Cicles Formatius i Batxillerat.

També és justícia destacar que Renfe i la Generalitat de Catalunya van editar fa uns anys un Crèdit Variable de la ESO sobre el ferrocarril, amb excel•lents materials. Nosaltres hem utilitzat alguns d'ells, però hem volgut arribar als nivells d'estudis superiors: Així doncs ens trobem amb una proposta per Primària (Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú), el Crèdit de la ESO ja publicat i el que nosaltres intentem fer per àmbits superiors. D'aquesta manera creiem que es pot cobrir un ventall molt ample de possibilitats.

Però quedi molt clar que no ens volem ventar de fer un treball meravellós: Ans el contrari, som conscients que es tracta d'una proposta molt millorable i gens exhaustiva. Ens agradaria que tothom fes millores que es poguessin afegir.

Una novetat important és que el treball és obert, en el sentit que el professor trobarà eines per tal de poder utilitzar a classe tot o part del material proposat. Es troben textos, fotos, diagrames, activitats i enllaços a Internet suficients perquè sigui un instrument versàtil.

I, ja que parlem d'Internet, els materials de la unitat didàctica es trobaran impresos, però a la web de l'Ajuntament de Granollers es podran trobar durant un temps per consulta immediata, així com ampliacions en quan a elements disponibles a la "xarxa". L'aplicació de les noves tecnologies pot ser capital: De fet, el ferrocarril va ser tecnologia punta i ho continua sent.

L'Anselm Sanz i jo us volem convidar a participar amb nosaltres d'aquesta afició que portem a dins des de petits. Estem segurs que molts es quedaran bocabadats quan el 23 de juliol de 2004 vegin arribar el Civia i el Tren del Centenari.

Amb aquest treball, tots els que n'hem participat esperem que els trens sempre siguin per a tots vosaltres el que han estat: Una il•lusió i una realitat pràctica alhora.

Àngel Hernàndez



El 23 de juliol de 2004, Granollers commemorarà l’arribada oficial del ferrocarril a la ciutat, fet cabdal, que com a segon camí de ferro de Catalunya, ha condicionat amb força i fondària el devenir històric de la ciutat des d’aquella data ja llunyana fins els nostres dies.

Els 150 anys del servei ferroviari per a la connexió amb Barcelona i tots els pobles i ciutats del nostre entorn dotats d’aquest important i bàsic sistema de transport, han marcat el desenvolupament de Granollers en dotar-lo d’un mitjà essencial de comunicació que ens apropa a les nostres comarques i també a les més llunyanes d’altres terres més disperses. En el segle XIX amb la naixent i creixent indústria modera, l’existència del ferrocarril resultava bàsica en constituir el mitjà més idoni, ràpid i rendible per al transport de les imprescindibles dotacions de l’energia –el carbó- i de les primeres matèries, en concret del cotó en el cas granollerí.

El ferrocarril de Barcelona a Granollers obrí per a la ciutat la porta d’entrada de la indústria moderna així com una nova concepció –àgil i eficient- de la mobilitat de la ciutadania, reforçada, millorada i ampliada amb les successives perllongacions cap a Girona i Figueres fins a assolir la internacionalitat mitjançant la connexió a Portbou i a Cervera de la Marenda amb la xarxa dels ferrocarrils francesos.

Uns anys després, la ciutat s’erigí en un important centre de comunicacions ferroviàries quan el 1876 inicia la seva trajectòria el ferrocarril del Congost i del Ter, a la recerca de Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, peça essencial per a transportar els carbons de Surroca fins al seu mercat natural i més proper, les indústries de Barcelona i el seu entorn industrial.

Aquesta línia, que en un principi arrencava de l’antiga estació de França granollerina, el 1886 es completaria amb el brancal propi i independent des de les Franqueses a Montcada-Bifurcació que quasi immediatament s’incorporaria a la xarxa de la potent companyia del Nord, restant el primitiu tram de Granollers-França a les Franqueses com a necessària i eficaç interconnexió entre la línia de la citada empresa i la de MZA fins a finals del segle XX, ja sota l’administració de RENFE.

Les tres línies granollerines han prestat en aquest segle i mig d’activitat, no solament uns bons i continuats serveis a la ciutat, si no també han resultat bàsiques i decisives per a la progressiva estructuració dels transports a Catalunya, per al desenvolupament de les diverses companyies ferroviàries i per a les relacions humanes, socials i econòmiques de les ciutats i pobles dotats de l’inestimable servei del tren.

Granollers, òbviament per la seva situació i per la seva projecció carrilaire, ocupa un lloc d’honor entre les ciutats servides pel ferrocarril, acreixentada per les millores assolides en la prestació dels serveis, fet que notòriament reflecteix la constant superació del nombre de viatgers en les actuals estacions de Granollers-Centre, Granollers-Canovelles i Les Franqueses-Granollers Nord, com també la creixent puixança –dada importantíssima econòmicament i ferroviàriament parlant- de l’estació de mercaderies de Granollers-Centre, la quarta de Catalunya en volum de tonatge transitat.

D’altra banda, igualment en diferents etapes en el context del segle i mig dels nostres trens, la ciutat també ha participat amb idees, projectes i somnis sobre noves i diverses possibles línies de ferrocarril, entre les quals avui en dia hem de subratllar de forma especial l’estudi de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, actualment en tràmit, de la línia orbital des de Mataró a Vilanova i la Geltrú per a l’enllaç de les comarques de la dita segona corona metropolitana a través de les ciutats de Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca, projecte que en un horitzó del 2010 podria convertir-se en realitat i constituiria un lligam transversal del rerapaís barceloní, actualment pèssimament i dificultosament comunicat entre si amb un gravós pes sobre el conjunt de la macroeconomia catalana així com sobre les economies privades d’aquells ciutadans que per treball, estudis o família es veuen obligats a desplaçaments diaris o freqüents dins les comarques de l’esmentada segona corona.

En aquests dies de commemoració ciutadana recordem amb gratitud el que ha estat el nostre ferrocarril, avaluem amb generositat el tren de que actualment gaudim i amb optimisme formulem els millors auguris per assolir tot allò que permeti perfeccionar el nostre tren i dissenyar el ferrocarril del futur dins el context del llarg camí que representen els seus cent cinquanta anys de vida i de serveis constants a la ciutat de Granollers.

Jordi Baulies

Documento sin título