Des del seu naixement, el tren ha aparegut en diferents manifestacions artístiques de manera habitual, tal com la literatura, el cinema o la pintura.

La literatura

El tren a partir del segle XIX fou un dels elements més importants en les diferents narracions, no només en prosa sinó també en vers.
Es convertí en símbol del món urbà destacat pel seu desenvolupament i progrés, però també suposà la desaparició de formes de vida tradicionals en el món rural. Així, en la literatura hi destaquen aspectes positius d’aquest nou avenç però també de negatius.

En aquest camp hi trobem autors catalans com Narcís Oller on reflexa aquesta realitat a Pilar Prim o l’Escanyapobres i altres autors d’àmbit nacional com Emilia Pardo Bazán, Un viaje de novios o Sudexpress, Benito Pérez Galdós a La Desheredada, Tormento, o Nazarín, Leopoldo Alas Clarín en La Regenta, En el tren o en Adiós Cordera, Camilo José Cela a Viaje a la Alcarria o Jacinto Benavente a El tren de los maridos.

En quan a autors internacionals de renom, molts també prenen el ferrocarril com un dels protagonistes de les seves obres, així destaquem El robo del tren d’Edgar Wallace, Stamboul train de Graham Greene i obres tan conegudes com La vuelta al mundo en 80 días de Julio Verne o Las aventuras de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle.

Així, el tren no només es convertí en un element indispensable de la prosa contemporània sinó que també molts poetes el varen incloure a la seva obra. Alguns dels més destacats són autors de la generació del 27 com Juan Ramón Jiménez a Diario de un poeta recién casado, Rafael Alberti a Cal y canto, Gerardo Diego en Amazona i Federico García Lorca en Los jardines de las estaciones.

La pintura

A mesura que el ferrocarril s’anà integrant en el paisatge, també començà a aparèixer en diferents manifestacions pictòriques de formes ben diverses i amb diferents significats; bé com a element de la vida quotidiana o simplement com a element simbòlic del progrés i la modernitat.

Un dels autors més destacats fou l’impressionista Claude Monet on reflexà aquesta temàtica en diferents obres com el Pont d’europa, Interior de l’estació de Saint Lazare o El tren de Normandia.

Monet però no fou l’únic pintor impressionista que plasmà el ferrocarril en la seva obra, també Manet ho va fer a En l’estació.

És important destacar també altres corrents avantguardistes que utilitzen el ferrocarril com a epicentre de les seves obres, tal com el cubista italià Gino Severini a Tren suburbà arribant a París, on a partir de diferents formes geomètriques pretén representar la realitat social de l’època.

A partir de 1920, amb el surrealisme, moviment caracteritzat pel seu caire oníric ( plasmar la realitat com si fos un somni) sense cap control de la raó, hi destaca l’obra Solitud de Paul Delvaux.

El cinema

Igual que en altres corrents artístiques, el ferrocarril també va tenir gran importància en el setè art. Ja el 1895 els germans Lumiére van fer del tren protagonista al film L’arribada del tren a l’estació de Ciotat.

Fou després d’aquesta projecció quan els espectadors varen tenir diferents ocasions per veure la imatge del tren a la pantalla en pel•lícules com Asalto y robo de un tren, El caballo de Hierro, El maquinista de La General, El Expresso de Shangai o Union Pacific.

Poc a poc el cinema anà evolucionant i en diverses ocasions el ferrocarril hi és present, sigui com a protagonista o com a escenari. La llista és múltiple i aquí alguns exemples: Asesinato en el Orient Express, El Expresso de Chicago, El tren, Estraños en un tren o El último tren.