Quan l'Ajuntament de Granollers va contactar
amb l'Anselm Sanz i amb mi per tal de col•laborar a l'organització
dels actes commemoratius del 150è Aniversari de l'arribada
del tren a la nostra ciutat, la experiència vam pensar
immediatament que era força engrescadora.
De seguida vàrem veure que podríem cobrir àmbits
des de l'Ajuntament que les entitats especialitzades no estan,
avui dia, en condicions de fer-ne front.
Així doncs, ens vam posar a treballar en diferents escenaris,
dins la Comissió Organitzadora que l'Ajuntament havia
format per tal de celebrar l'esdeveniment.
El que trobareu a continuació és la concreció
d'un d'ells: Durant els darrers mesos, hem coordinat la feina
d'un grup de professors de l'Escola Municipal de Treball que
han fet un esforç dur, però sensible, per tal
de poder presentar una proposta a les escoles que sigui útil
per a la feina diària a la classe.
Amb "l'excusa" de l'aniversari de l'arribada del tren
a Granollers, aquest grup ha preparat una unitat didàctica
que permet analitzar el ferrocarril des de l'àmbit local
al mundial, mitjançant la història, l'impacte
social, els mites i, naturalment, la tecnologia que ho permet.
És un treball de tipus transversal en el qual han treballat
professors de Departaments de caire humanístic i social
i també dels tècnics, aconseguint una síntesi
que es pot aplicar molt bé des de els darrers cursos
de la ESO fins a Cicles Formatius i Batxillerat.
També és justícia destacar que Renfe i
la Generalitat de Catalunya van editar fa uns anys un Crèdit
Variable de la ESO sobre el ferrocarril, amb excel•lents
materials. Nosaltres hem utilitzat alguns d'ells, però
hem volgut arribar als nivells d'estudis superiors: Així
doncs ens trobem amb una proposta per Primària (Museu
del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú), el Crèdit
de la ESO ja publicat i el que nosaltres intentem fer per àmbits
superiors. D'aquesta manera creiem que es pot cobrir un ventall
molt ample de possibilitats.
Però quedi molt clar que no ens volem ventar de fer un
treball meravellós: Ans el contrari, som conscients que
es tracta d'una proposta molt millorable i gens exhaustiva.
Ens agradaria que tothom fes millores que es poguessin afegir.
Una novetat important és que el treball és obert,
en el sentit que el professor trobarà eines per tal de
poder utilitzar a classe tot o part del material proposat. Es
troben textos, fotos, diagrames, activitats i enllaços
a Internet suficients perquè sigui un instrument versàtil.
I, ja que parlem d'Internet, els materials de la unitat didàctica
es trobaran impresos, però a la web de l'Ajuntament de
Granollers es podran trobar durant un temps per consulta immediata,
així com ampliacions en quan a elements disponibles a
la "xarxa". L'aplicació de les noves tecnologies
pot ser capital: De fet, el ferrocarril va ser tecnologia punta
i ho continua sent.
L'Anselm Sanz i jo us volem convidar a participar amb nosaltres
d'aquesta afició que portem a dins des de petits. Estem
segurs que molts es quedaran bocabadats quan el 23 de juliol
de 2004 vegin arribar el Civia i el Tren del Centenari.
Amb aquest treball, tots els que n'hem participat esperem que
els trens sempre siguin per a tots vosaltres el que han estat:
Una il•lusió i una realitat pràctica alhora.
Àngel Hernàndez
El 23 de juliol de 2004, Granollers
commemorarà l’arribada oficial del ferrocarril
a la ciutat, fet cabdal, que com a segon camí de ferro
de Catalunya, ha condicionat amb força i fondària
el devenir històric de la ciutat des d’aquella
data ja llunyana fins els nostres dies.
Els 150 anys del servei ferroviari per a la
connexió amb Barcelona i tots els pobles i ciutats del
nostre entorn dotats d’aquest important i bàsic
sistema de transport, han marcat el desenvolupament de Granollers
en dotar-lo d’un mitjà essencial de comunicació
que ens apropa a les nostres comarques i també a les
més llunyanes d’altres terres més disperses.
En el segle XIX amb la naixent i creixent indústria modera,
l’existència del ferrocarril resultava bàsica
en constituir el mitjà més idoni, ràpid
i rendible per al transport de les imprescindibles dotacions
de l’energia –el carbó- i de les primeres
matèries, en concret del cotó en el cas granollerí.
El ferrocarril de Barcelona a Granollers obrí
per a la ciutat la porta d’entrada de la indústria
moderna així com una nova concepció –àgil
i eficient- de la mobilitat de la ciutadania, reforçada,
millorada i ampliada amb les successives perllongacions cap
a Girona i Figueres fins a assolir la internacionalitat mitjançant
la connexió a Portbou i a Cervera de la Marenda amb la
xarxa dels ferrocarrils francesos.
Uns anys després, la ciutat s’erigí
en un important centre de comunicacions ferroviàries
quan el 1876 inicia la seva trajectòria el ferrocarril
del Congost i del Ter, a la recerca de Vic, Ripoll i Sant Joan
de les Abadesses, peça essencial per a transportar els
carbons de Surroca fins al seu mercat natural i més proper,
les indústries de Barcelona i el seu entorn industrial.
Aquesta línia, que en un principi arrencava
de l’antiga estació de França granollerina,
el 1886 es completaria amb el brancal propi i independent des
de les Franqueses a Montcada-Bifurcació que quasi immediatament
s’incorporaria a la xarxa de la potent companyia del Nord,
restant el primitiu tram de Granollers-França a les Franqueses
com a necessària i eficaç interconnexió
entre la línia de la citada empresa i la de MZA fins
a finals del segle XX, ja sota l’administració
de RENFE.
Les tres línies granollerines han prestat
en aquest segle i mig d’activitat, no solament uns bons
i continuats serveis a la ciutat, si no també han resultat
bàsiques i decisives per a la progressiva estructuració
dels transports a Catalunya, per al desenvolupament de les diverses
companyies ferroviàries i per a les relacions humanes,
socials i econòmiques de les ciutats i pobles dotats
de l’inestimable servei del tren.
Granollers, òbviament per la seva situació
i per la seva projecció carrilaire, ocupa un lloc d’honor
entre les ciutats servides pel ferrocarril, acreixentada per
les millores assolides en la prestació dels serveis,
fet que notòriament reflecteix la constant superació
del nombre de viatgers en les actuals estacions de Granollers-Centre,
Granollers-Canovelles i Les Franqueses-Granollers Nord, com
també la creixent puixança –dada importantíssima
econòmicament i ferroviàriament parlant- de l’estació
de mercaderies de Granollers-Centre, la quarta de Catalunya
en volum de tonatge transitat.
D’altra banda, igualment en diferents
etapes en el context del segle i mig dels nostres trens, la
ciutat també ha participat amb idees, projectes i somnis
sobre noves i diverses possibles línies de ferrocarril,
entre les quals avui en dia hem de subratllar de forma especial
l’estudi de l’Autoritat del Transport Metropolità
de Barcelona, actualment en tràmit, de la línia
orbital des de Mataró a Vilanova i la Geltrú per
a l’enllaç de les comarques de la dita segona corona
metropolitana a través de les ciutats de Granollers,
Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca, projecte
que en un horitzó del 2010 podria convertir-se en realitat
i constituiria un lligam transversal del rerapaís barceloní,
actualment pèssimament i dificultosament comunicat entre
si amb un gravós pes sobre el conjunt de la macroeconomia
catalana així com sobre les economies privades d’aquells
ciutadans que per treball, estudis o família es veuen
obligats a desplaçaments diaris o freqüents dins
les comarques de l’esmentada segona corona.
En aquests dies de commemoració ciutadana
recordem amb gratitud el que ha estat el nostre ferrocarril,
avaluem amb generositat el tren de que actualment gaudim i amb
optimisme formulem els millors auguris per assolir tot allò
que permeti perfeccionar el nostre tren i dissenyar el ferrocarril
del futur dins el context del llarg camí que representen
els seus cent cinquanta anys de vida i de serveis constants
a la ciutat de Granollers.
Jordi
Baulies
