L’Orient Express: luxe i misteri d’un tren mític

La sola menció d’aquest nom ens transporta en el temps i ens omple d’emoció. Potser hagin estat les novel•les d’Àgata Christie les que han contribuït a crear aquesta imatge misteriosa i llegendària del famós tren.

L’Orient Express neix la tarda del 4 d’octubre de 1883. El tren va ser el somni d’un jove banquer belga, Georges Nagelmackers, que va quedar impressionat del luxe i el confort dels trens de la companyia nord-americana de Georges Pullman, on fins i tot es podia dormir. L’any 1876 el jove Nagelmackers forma la seva pròpia companyia, coneguda com Internacional Wagons-Lits Company. L’any 1883 presenta el primer tren de luxe a Europa, “La catifa màgica vers l’Orient” l’havien batejat alguns diaris francesos.

Una màgia que uneix Occident amb Orient (París-Istambul) amb un recorregut de 3186 km amb tots els luxes possibles: les parets dels cotxes estaven panelades amb fusta de teca i bot, la tapisseria perfilada amb or, els llençols de seda; els sanitaris de marbre; la coberteria de plata; els cotxes dotats de catifes gruixudes, estaven magníficament aïllats i dotats de gas, calefacció central i aigua calenta. Tot era incomparable i esplèndid, tal i com l’havia somniat i projectat Georges Nagelmackers.

El primer viatge de l’Orient Express va durar 81 hores perquè els passatgers es veien obligats a creuar el Danubi en vaixell i agafar un ferry a Bulgària per creuar el Mar Negre i finalitzar el viatge. Així serà fins el 1888 quan l’Orient Express travessà Viena (via Budapest), Belgrad i Nis (Sèrbia) i Sofia (Bulgària) per arribar-hi a Istanbul en 67 hores.

El servei es va interrompre en esclatar la I Guerra Mundial al 1914. L’any 1821 tornarà l’activitat encara que no arribava més enllà de Budapest. Dos anys abans, per petició dels governs aliats, es va crear el Simplon-Orient Express per fer el recorregut meridional fins els Balcans. Aquest tren travessava el túnel transalpí Simplon, (inaugurat l’any 1906) amb recorregut de 56 hores des de París, via Suïssa, Milà, Venècia, Trieste, Belgrad i Istanbul, passant tres nits a bord.

Durant el període d’entreguerres la companyia Wagons-Lits es va fer amb un comboi de cotxes amb llits de luxe que recorria el nord d’Europa, els Balcans i el Pròxim Orient. Durant la Segona Guerra Mundial pateix una interrupció dels seus serveis fins el final de la lluita. Llavors tornarà a funcionar fins a Trieste. Veiem doncs, que la ruta ha anat variant i adaptant-se als esdeveniments històrics.

L’any 1977 l’Orient Express va deixar de funcionar. Uns mesos més tard en una subhasta el magnat i home de negocis James Sherwood va comprar material rodant, entre aquest material hi havia dos vagons del mític tren. Aquests dos vagons va ser restaurats recreant la màgia, el luxe i l’esplendor de l’any 1883. Des de l’any 1982 Sherwood dirigeix la companyia privada de trens de luxe per a creuers per terra anomenada Venice-Simplon Orient-Express (VSOE). Així, viatjar-hi s’ha convertit altre cop en un luxe, i perquè no, en un misteri. La ruta que s’efectua ara es divideix a partir d’Insbruck (Àustria): una va cap a Venècia i l’altra fins a Budapest.

Bona part de la imatge fictícia i mítica de l’Orient Express ens ha arribat a través de la ploma d’Agatha Christie, i concretament per la seva novel•la Assassinat a l’Orient Express (1934). L’escriptora anglesa coneixia de primera mà les peculiaritats del famós tren perquè havia viatjat, i a més l’any 1929 una terrible tempesta de neu va bloquejar durant cinc dies el Simplon Orient-Express a 130 km d'Istanbul. Tot plegat va servir d’inspiració a l’escriptora britànica per escriure la seva famosa novel•la.

Aquest fet tràgic de l’any 1929 tot i ser terrible pels passatgers que hi viatjaven, va engrandir encara més la llegenda sobre el tren i el seu recorregut. Un dels fets més destacats d’aquells cincs dies d’angoixa i pànic a 25º sota zero hi ha el sopar especial de supervivència que va preparar el chef una de les nits. Aquella nit del dia 31 de gener de 1929 el fred i la manca d’aliments no convidaven a la tranquil•litat del passatge, a més els llops se sentien molt a prop. Alguns intrèpids viatgers van baixar del tren i aquella nit el chef va preparar un sopar especial, únic en la història de la CIWL i de l’Orient Express, "loup à la grille" (llop a la planxa). En arribar a París els passatgers van signar una carta d’agraïment a la CIWL pel bon tracte dispensat per la tripulació durant aquells dies de fred i angoixa.

Per ampliar la informació sobre l’Orient Express consultar la web: www.todotrenes.com

El Transiberià: romàntic viatge per terres dels tsars

El poeta Pablo Neruda, l’etern viatger va escriure: “Adelante, tren transiberiano, tu voluntad tranquila casi da la vuelta al globo!”. Aquest versos són una perfecta definició del gegant ferrocarril rus: 9258 km. de recorregut (un terç del total del globus terraqui) per terres de Sibèria (terra tranquil•la), Mongòlia i la Xina. Un viatge llarg de vuit dies i set nits entre Moscou i Vladivostok. Un viatge on tot és desproporcionat: set fusos horaris diferents, vuit dies sense parar, més de 500 metres de tren, la carta del restaurant amb més de 18 pàgines de plats, planes inabastables de milers de quilòmetres.

El ferrocarril Transiberià és la via fèrria més llarga del món. Aquesta vasta línia va començar l’any 1880 per ordre del tsar Alexandre III per qüestions militars, amb el desig de colonitzar les terres de l’Est i explotar els seus recursos miners. La construcció va començar l’any 1837 amb trams ferris a les regions centrals d’Àsia, i només l’any 1870 la via va arribar fins els Urals, a la ciutat d’Ekaterinburg. L’any 1891 es va prendre la decisió de construir una via fèrria de Ttxeliàbinsk a Vladivostok, línia que es va acabar l’any 1897. Aquesta línia havia de permetre el desenvolupament de les riqueses de Sibèria i l’accés a l’immens mercat xinès. La part més difícil en la construcció de ferrocarril va ser el tram al voltant del llac Baikal (650 quilòmetres d’extensió) tram que va costar moltes vides humanes de presoners i milers de pobres camperols russos que durant anys van obrir vies i túnels a les muntanyes, van construir ponts sobre rius profunds i de forta corrent, morint sense veure els resultats del seu treball.

Per ampliar informació sobre l’itinerari consultar la web www.irkutsk-baikal.com/tours

El tren no té les comoditats i el luxe de l’Orient Express, és en la seva senzillesa on radica el seu encant, els cotxes no tenen una bona ventilació perquè les finestres no es poden obrir, tampoc els lavabos tenen dutxa, i les lliteres només s’obren a la nit; però els seus passadissos són plens de gent prenen té o cafè, on les veus dels turistes entusiastes es confonen amb les veus cansades dels viatgers anònims de la Gran Sibèria.

En l’actualitat el Transiberià Express té tres recorreguts: el Transiberià, pròpiament dit que uneix Moscou amb Vladivostok (9258 km) en vuit dies; el Transmongolià Express, des de Moscou fins a Beijing (Pequín), passant per Mongòlia i la seva capital Ulan-Bator amb 7261 km. i set dies; i el Transmanxurià Express que uneix Moscou amb Beijing sense passar per Mongòlia amb un total de 8860 km.

Xifres que donen una idea de la grandiositat d’aquest gegant ferroviari i que confirmen les paraules de l’escriptor britànic Eric Newby “el transiberià és el major tren en circulació; tots els altres no són res.”








Pablo Neruda acaba la seva oda al transiberià amb aquests versos que són una crida al viatger intrèpid i un cant a l’estepa siberiana “ luz amarilla del más extenso otoño de la tierra...”

“...Extensión, ancha tierra, recorriéndote,
resbalando en el tren días y días,
amé tus latitudes esteparias,
tus cultivos, tus pueblos, tus usinas,
tus hombres reduciéndote a substancia
y tu otoño infinito que me cubría de oro
mientras el tren vencía la luz y la distancia.
Desde ahora te llevaré en mis ojos,
Siberia, madre
Amarilla, inabarcable
primavera futura!”

Pablo Neruda

El Canadian Pacífic Railway: el millor paisatge del món

La Canadian Pacífic Railway (C.P.R.) és una companyia de ferrocarril que es constituí a Canadà l’any 1881 per tal d’unir l’Atlàntic i el Pacífic. El ferrocarril que anomenem Canadian realitza el seu recorregut de 4467 km en 69 hores. Un viatge en aquest tren ens pot oferir l’àmplia gamma de paisatges formidables del Canadà, flanquejant les muntanyes Rocalloses. La ruta que parteix de Vancouver i que arriba fins Toronto, recull la varietat d’entorns naturals del país.

El tren fa la ruta tres cops per setmana des de Halifax, capital de Nova Escòcia, fins a Vancouver, a la costa del Pacífic. El paisatge és tan espectacular que l’únic requisit imprescindible és no apartar la vista de la finestreta fins que el paisatge ens deixi de sorprendre.

Entre la flota de cotxes de la Royal Canadian Pacífic destaquem els construïts entre 1916 i 1930 dedicats als viatges de negocis i alta societat. Aquests cotxes d’acer, anomenats Streamliner tenen una llargada de 24 m., i van ser concebuts per portar l'élite dels ferrocarrils i a vegades les celebritats i grans fortunes del món. Entre les eminències que van gaudir del viatge en els vagons de la C.P.R. hem de destacar Sir Winston Churchill, els ducs de Windsor, la princesa Elisabeth i el duc d’Edimburg o Bill Gates, entre d’altres.

La companyia és la primera empresa privada de transports del món. Durant molts anys va estar competint amb una altra empresa ferroviària, la Canadian Nacional. Realitzaven la mateixa distància totes dues, però diferents rutes, que les portaven a competir en serveis i rapidesa.

Algú va dir que el viatge en el Canadian Pacífic permet gaudir de la bellesa de la naturalesa en tot el seu esplendor. Els primers quilòmetres del Transcanadenc transcorren per la frontera dels Estats Units, pel llac Sant Llorenç, des d’aquí Quebec, Otawa, Toronto (el tram més conegut del tren), Winnipeg (la ciutat que va ser centre d’operacions al 1886 de la Canadian Pacífic Railway Company), i el descens fins a Vancouver.

Per a més informació sobre itinerari i recorregut consultar la web: www.viajar.com

Al Canadian hi trobem dues classes de vagons: els Silver and blue, només amb passatgers amb llit, i els Coach, amb accés al cotxe cúpula que permet unes vistes de 360º al món exterior. Aquest saló o compartiment especial pot acollir 72 persones. El tren compta normalment amb trenta-sis unitats.

L’Indian Pacífic: el tren d’or

En tren per Austràlia el viatger comprova que és el país del “nothing in between” (res entre mig). Espectaculars rectes, entre elles la més llarga del món (tram: Ooldea-Watson de 478 km) única contribució humana a l’estèril paisatge, sense vida a l’exterior. El viatger de l’Indian Pacific se sorprendrà de la solitud de l’exterior, on amb prou feines veurà algun poblat. Però a dins del tren es respira companyonia, envoltada del sentit de comunitat que dóna sentir-se lluny dels altres.

L’Indian Pacific parteix tres dies a la setmana (dilluns, dijous i dissabte) de Sidney al Pacífic, i després de tres dies de viatge arriba a Perth a la costa de l’Índic. Un creuer de 3968 km per l’Austràlia Meridional, seguint la pista de les mines d’or del país i sobre les espectaculars muntanyes Blaves de Nova Gal les del Sud. La contemplació d’aquestes muntanyes des del tren és un espectacle únic al món, la boira provocada per l’oli que desprenen els eucaliptus dona bellesa i nom a aquestes muntanyes.

L’única parada es produeix a la diminuta ciutat de Cook de tan sols 100 habitants, però amb tots els recursos de la civilització: un camp d’aviació, bancs i una petita granja hospital. A l’època de la tracció a vapor era el lloc per canviar de locomotores, i encara continua la parada pel canvi de maquinista i la càrrega de combustible. Això significa que els viatgers tenen temps per estirar les cames i avançar una hora els seus rellotges. Al llarg del recorregut trobarà camells en estat salvatge, cangurs, emús i unes aus molt semblants als estruços.

Per a més informació sobre horaris, recorregut i tarifes consultar la web: www.railaustralia.com

El Blue Train: esplendor infinit d’un “cinc etoiles”

El Blue Train de Sudàfrica és únic. No és només un tren, sinó una barreja entre el luxe d’un hotel de categoria internacional i l’encant d’un viatge mític. Un creuer de luxe en tren que ofereix l’oportunitat de descobrir espectaculars paisatges i visitar llocs turístics.

En l’actualitat existeixen dos Blue Trains diferenciats pel nombre de cotxes-llits i de cotxes-salons. Per a facilitar la diferenciació, un es diu Trainset I, i l’altre Trainset II; el primer disposa de cotxes amb suites de luxe. Les suites van ser especialment dissenyades per a oferir el millor en tecnologia i artesania d’alta qualitat. Cada suite té un bany, telèfon, TV (documental del recorregut), aire condicionat i mini-bar.

Vista aèria del Blue Train

Cada Blue Train té dos salons: el saló principal i el saló Club. Cada tarda al saló principal se serveix el té. El Trainset II disposa d’una sala de conferències amb capacitat per a 22 persones amb la més moderna tecnologia (ordinadors portàtils, vídeo, retro-projector, etc.) quan no es fra servir per a conferències es transforma en un cotxe panoràmic. Cada saló té el seu aire condicionat. Durant els períodes més frescos, la calefacció pel terra permet moderar la temperatura i fer-la agradable als passatgers.

El Blue Train realitza aquests itineraris anada i tornada tres dies a la setmana:

Pretoria - Cape Town (1 dia & 1 nit); Pretoria - Hoedspruit (1 nit)
Pretoria - Victoria Falls (2 dies & 2 nits) Cape Town - Port Elizabeth (1 dia & 2 nits)

Per a més informació consultar la web http:// www.africanadrenalin.co.za/Blue Train/ routes.htm



El Transcantàbric: la perla del nord


La història d’aquest servei és força curta, els seus inicis daten de l’any 1983 quan el va posar en funcionament la FEVE (Federación Española de Ferrocarriles de Via Estrecha).

El Transcantàbric fa un traçat de mil quilòmetres per unir la ciutat de Lleó amb la del Ferrol. El trajecte es realitza en vuit dies – el servei és de juny a octubre- travessant vuit províncies de les comunitats autònomes següents: Castella - Lleó, Euskadi, Cantàbria, Astúries i Galícia.

La ruta queda enriquida per un contrast molt valuós, fins i tot, s’accedeix a espais d’interès turístic coma la vil•la romana de l’Olmeda, el Pics d’Europa, els llacs de Covadonga i les ries altes gallegues.

El trajecte es fa de dia, mentre que el tren para de nit en alguna estació de línia. Únicament es realitza una àpat dalt del tren i, coincideix que és el de primera hora del matí, o sigui, l’esmorzar. La resta es fan a paradors nacionals o restaurants de primera qualitat de la zona, on s’hi arriba amb autocar - que segueix constantment el tren en el seu trajecte.

El Transcantàbric està compost de nou vagons amb quatre cotxes llit, a més te dos cotxes que fan la funció de sala d’estar per amenitzar l’estada i un cotxe-pub reconstruït basant-se en tres antics Pullman de 1929.

Per realitzar consultes de caràcter més precís, per reserves o per concretar molt més sobre el trajecte, es recomana visitar el següent enllaç: www.transcantabrico.feve.es

L’Al-Andalus: visita a l’Espanya àrab


L’Al-Andalus és un dels trens més luxosos i reconeguts del món. El seu interior esta decorat amb elegància i distinció, transportant als viatger als anys de la Belle Époque. El recorregut esdevé entre les ciutats més històriques i romàntiques d’Andalusia, viatjant pel cor de l’Espanya àrab.

L’Al-Andalus es compon de catorze cotxes; un cotxe cuina, dos cotxes restaurants, Alhambra i Gibralfaro, un cotxe Bar Giralda, un cotxe saló i de jocs recreatius, Medina Azahara, set cotxes- llit, amb una capacitat màxima de 74 passatgers, més els cotxes de personal i un furgó generador.

Els cotxes originals van ser construïts a Espanya el 1930 i cinc cotxes llit venien de França, utilitzats els anys vint per transportar passatgers de la reialesa i noblesa europees. El tren ha estat minuciosament restaurat, mantenint en tot moment la decoració original i afegint el confort dels trens actuals. La totalitat del cotxes estan equipats amb aire condicionat i calefacció.

Les rutes que oferta l’Al-Andalus són quatre i es realitzen per separat segons els mesos de l’any. Els mesos de maig, juny, setembre i octubre el viatge es realitza per Andalusia, en el mes de juliol pels entorns de Pamplona, a l’hivern per Madrid, El Escorial, Àvila, Segòvia i Toledo. La ruta més important de totes és la que esdevé per territori andalús. El preu del viatge oscil•la, segons la temporada i el trajecte, entre uns 570 i 840 euros. Cal dir, però que en temps de desús, també hi ha possibilitat de llogar-lo, però evidentment, només serà assequible per aquells que disposin d’un poder adquisitiu molt elevat.

Per concretar reserves on-line visiteu la web www.alandalusexpreso.com

El tren de Sóller: ascens a la Serra d’Alfàbia



Aquest tren el trobem a l’illa de Mallorca. Es va crear per unir Sóller amb la capital de l’illa, travessant la Serra d’Alfàbia. Les obres d’aquesta línia comencen l’any 1907 i no serà fins el 1912 – coincidint amb l’enfonsament del Titànic- quan s’inauguri aquest tram ferroviari. Una altra data clau per aquest tren és el 1929 quan s’electrifica la línia, on gran part de la població va participar de manera masiva en els actes inaugurals.

Viatjar en aquest tren és molt peculiar, ens transporta als inicis de segle i la seva aparença ens recorda als clàssics tramvies de San Francisco. En el transcurs del seu recorregut el tren de Sóller realitza un ascens per la massa rocosa que divideix el camí. L’interès paisatgístic és excepcional, en només 27 quilòmetres la geografia de l’illa de Mallorca queda a l’abast dels passatgers. Una de les parades més emblemàtiques es realitza al Mirador del pujol d’en Banya, per això el viatge turístic dura deu minuts més que el viatge ordinari.

Per últim, cal destacar l’estació de Sóller, un edifici del segle XVII que a més és el més antic d’Europa. L’edifici de l’estació es troba sobre una antiga fortalesa que antuvi servia de refugi dels freqüents atacs dels musulmans.

El trajecte, preus i horaris es concreten en la web www.sollernet.com

ENLLAÇOS:

http:// www.todotrenes.com/Historia.com
http:// www.oya-es.net/reportaje.com
http:// www.todotrenes.com/Turismo
http:// www.transiberiano.htm.com
http:// www.nerudaobracompleta.com
http:// www.viajar.com
http:// www.trenesdelujo.com/royal-canadian-pacific
http:// www.transcantabrico.feve.es
http:// www.todoespana.com
http:// www.eltren.com
http:// www.alandalusexpreso.com